Batxillerats
artístics i Visual i plàstica de la ESO en perill
Està
clar que a les arts els toca el rebre més que mai:
Existeix
un avantprojecte del "Ministerio de Educación" perquè la
matèria de visual
i plàstica a la ESO només s'imparteixi a
1er. d'ESO i prou!! com és possible que en una societat com la
nostra, on les arts ens envolten: cine, televisió, disseny,
música... es menyspreïn tant en l'educació. Només hi ha dues
explicacions: O ignoren tot el que l'art aporta a les persones o no
volen que la gent desenvolupi la seva creativitat que els permet
pensar per ells mateixos per poder-nos així tenir més dominats.
Aquest
avantprojecte va en detriment de les arts, de l'educació artística,
dels ensenyaments artístics i dels docents de les arts.
Pàgina
del Ministeri:
Avantprojecte
de llei:
A
la pàgina 10 de l'avantprojecte es veuen les matèries que
s'imparteixen en cada curs de la ESO:
En
el següent correu es poden fer suggerències per mirar de defensar
el que es cregui millor per l'educació dels nostres
joves: calidadeducacion@mecd.es
Els batxillerats
artístics d'arts plàstiques, arts
escèniques, música i dansa també es veuen afectats per les
supressions:
Llegiu
l'article i
signeu la petició perquè
es segueixin impartint:
dimarts, 30 de novembre de 2010
MANIFEST EN DEFENSA DELS ENSENYAMENTS ARTÍSTICS
Motius
pel manifest:
Perquè
els nostres llocs de treball sempre són els primers que eliminen i
cada cop costa més tenir una feina estable.
Perquè
el peix gran sempre es vol menjar el petit i a nosaltres ens han
estat retallant recursos humans i materials per totes bandes i en
moltes ocasions, ens fan estar sols, ja que no necessiten més d'un
professor de dibuix per cobrir les hores mínimes destinades a la
nostra matèria en els centres educatius. Això fa que la nostra
força i la nostra veu es dispersin. Cal que ho impedim.
Perquè
a les comarques de Tarragona no hi ha ni un sol centre públic de la
Generalitat de Catalunya que imparteixi Ensenyaments artístics. No
hi ha cap escola d'Art del Departament. I el batxillerat artístic
gairebé és inexistent amb l'agreujament que els alumnes potencials,
per manca d'oferta, o han de desplaçar-se de la seva ciutat o poble
o de la província, si poden permetres'ho.
Perquè
tenim dret a tenir els nostres propis Departaments els quals tenen
unes necessitats específiques i diferents dels demés, dignes a
tenir en compte.
Perquè
des dels Departaments majoritaris no tenen consciència real de la
nostra situació.
Perquè
el món de les arts és present en el dia a dia de la nostra societat
i sembla que molta gent no se n'adona. Es dona contínuament el
comentari "Visual i plàstica no serveix per a res". Encara
no se n'han adonat que la nostra part creativa, present en totes les
persones és el que ens fa ser humans i és la que fa que es
desenvolupin tots els demés àmbits?
Pel
fet de que la gran retallada d'hores dels nostres ensenyaments fa que
els nostres llocs de treball siguin cada cop menys.
Perquè
es tingui en compte la nostra veu ja que les hores destinades a les
nostres matèries són insuficients perquè aquests ensenyaments
s'assoleixin adequadament per part de l'alumnat.
Perquè
sempre som els mateixos a qui se'ls retallen hores de classes,
Departaments, recursos materials i humans.
Perquè
la societat no veu i no dona el valor real que tenen els ensenyaments
artístics i l'art en general pel bon funcionament d'aquesta.
Perquè
la precarietat ajuda a que estem desunits, dispersos en els diferents
centres educatius, en moltes ocasions aïllats de la resta de docents
pel fet d'haver d'estar sols impartint les hores mínimes assignades
de les nostres especialitats per la manca de necessitat que s'ha
propiciat des de la política educativa del Departament d'Educació.
Perquè
l'ensenyament hauria de ser un dret i s'ha convertit en un negoci.
Perquè
l'excusa de que per alguna banda han de retallar ja no ens val, hem
arribat sota mínims i estem cansats d'estar callats.
Perquè
la por i el "anar tirant" és el que ha fet que ens trobem
en la situació en que ara estem.
Ara
es pot solucionar si fem el que és adequat. Per això cal manifestar
el que passa obertament i trobar solucions reals que solucionin els
problemes existents.
Mesures
que podem prendre ara mateix per millorar la nostra situació, abans
de que facin cas de les nostres peticions de millora que necessitem
urgentment per normalitzar la nostra situació, sobretot la dels
interins i substituts.
Primer
de tot dono gràcies a la companya de Departament d'Educació Visual
i Plàstica que vaig tenir en un centre educatiu de la
província de Tarragona ara fa uns anys (ara aquest, com a tal
ja no existeix, com a la majoria dels centres educatius...). Durant
el curs acadèmic en que vam treballar juntes em va recolçar, ajudar
i incentivar com ningú. Gràcies per tot i espero que altres
professors facin el mateix pels qui vagin arribant nous a tots els
centres, aquest és el millor recurs que podem tenir de moment, les
persones. Però quan això ens ho estàn coartant cal manifestar-ho
ja que ens estàn prenent la força com a docents i com a persones.
M'alegro d'haver treballat amb ella en el centre educatiu on vam
coincidir. Gràcies Neus!
Totes
les situacions que he viscut m'han portat a pensar que si estessim
tots/es units/des tindriem una força molt més gran de la que ens
pensem. Llençar la tovallola abans d'hora és quelcom que mai
hauriem de fer.
Si
cada un de nosaltres fés tot el que podés per millorar la situació
del centre on està garantiria que el professor següent, anés on
anés trobés l'esforç que ha fet l'altre per les nostres
especialitats artístiques. El típic que es diu " total perquè,
jo l'any que vé no estaré aquí..." però si es pot estar en
un altre centre en el qual es troba la situació en què està que
pot estar igual, pitjor o millor del que es vé.
Aquest
tipus d'unió entre els professors dels diferents centres, ja que a
molts ens toca o ens ha tocat estar sols com a docents de la nostra
especialitat milloraria en gran mesura la nostra situació.
La
companya en qüestió a qui he donat gràcies va aconseguir una aula
de visual i plàstica amb pica , armaris i prestatges per material i
treballs dels alumnes, que tinguessim al Departament un ordinador amb
programari adequat per les matèries a donar, un escàner, una
impressora, un projector d'imatges i material del Departament perquè
els alumnes podéssin treballar en condicions. Li ho vaig agrair
moltíssimja que en molts centres això, que ja és el mínim dels
mínims per treballar correctament és inexistent.
LES
NOSTRES EINES SÓN LA INSISTÈNCIA A LES DIRECCIONS DELS CENTRES I A
ENSENYAMENT EN QUE REBEM EL QUE ENS PERTOCA I LA UNIÓ ENTRE
NOSALTRES DE FER TOT EL POSSIBLE PERQUÈ LA MILLORA SIGUI REAL.
L'individualisme
fa que cada vegada tinguem menys força i que no només els
ensenyaments artístics estiguin en la situació de precarietat en la
que estàn sinó tots els àmbits artístics professionals.
L'esforç
de millora ha de ser la nostra millor eina per a tenir totes les
eines perquè la qualitat dels nostres ensenyaments millori dia a
dia.
MOLTS
GRANETS DE SORRA FAN LA SORRA DE LA PLATJA.
Animo
a que tots els departaments minoritaris facin el mateix.
Per
fer sentir la nostra veu. Som més dels que es pensen i units
podem tenir molta força:
Diu
la teva, fes comentaris, explica la teva situació, proposa
solucions, fés que es sàpiga la nostra situació real i arribi a la
gent, al Departament d'Educació i als governants.
Hem
de fer sentir la nostra veu i aconseguir que ens facin cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada